Notícies etiquetades com sobirania alimentària

Debat sobre Sobirania Alimentària a Terrassa, 18 de setembre de 2015

Xerrada Casal Dona-Terrassa_2015-09-18

Amb motiu de l’arribada a Terrassa de la Caravana de la Marxa Mundial de les Dones, el 18 de setembre de 2015 es va organitzar un debat sobre Sobirania Alimentària, que va tenir lloc a la Biblioteca Central. L’acte es va iniciar amb la ponència d’en Roc Padró, del col·lectiu Terra Franca, que va fer una definició de la sobirania alimentària com el dret dels pobles a accedir als aliments més saludables i adequats a les condicions dels territoris. Alhora, va plantejar si té sentit parlar de sobirania alimentària en el nostre país, quan s’estan expulsant els pagesos de les seves pròpies finques amb pràctiques especulatives i un sistema pervers promogut per les polítiques de la Unió Europea, la qual subvenciona que no es faci collita dels camps per tal que no hi hagi un excés d’oferta i guanyar la guerra dels preus.

Davant d’un panorama aparentment negatiu de la situació, el ponent proposà alternatives. Per exemple, l’aposta per un canvi cultural en els nostres hàbits alimentaris; “la dieta i el consum que fem no és sostenible”, deia. Cal més consum ecològic i de proximitat, tenint en compte la producció dels agricultors, la distribució, l’adquisició en grups de consum o en parades de plaça, les quals hi són presents a Terrassa, i sobretot, “recuperar el saber de la pagesia, la qual ha estat tradicionalment en mans de les dones”.

En el debat també hi van participar l’Oriol Vicente, com a membre de l’Hort Urbà de Torre-sana i la Ioana Corina Pop, com a representat de l’organització de la Caravana de la Marxa Mundial de les Dones, que tenia previst el seu pas per Terrassa el dissabte 26 de setembre.

La CUP de Terrassa aposta per la Sobirania Alimentària, 8 d’abril de 2015

Xerrada CUP-Terrassa_Ca n'Aurell_2015-04-08

El passat dimecres 8 d’abril, la CUP de Terrassa, en el marc de la campanya Desfilant Terrassa-Teixint Sobiranies que la formació està duent a terme durant les darreres setmanes, va voler debatre entorn a la sobirania alimentària. En aquesta jornada, celebrada al Casal Cívic de Ca n’Aurell, es tractava de veure per una banda quina és la situació de l’accés a la terra a la ciutat, quines alternatives hi ha implantades en termes d’agricultura social, així com aprendre al voltant de la situació general del model agroalimentari.

En primer lloc Roc Padró, membre de Terra Franca i de la CUP de Terrassa, va presentar l’anàlisi de la situació de la ciutat entenent que, en un àmbit metropolità, “l’accés a la terra s’ha d’entendre des d’una perspectiva que no sols inclogui l’àmbit de l’agricultura periurbana professional sinó també els horts municipals i centrant-se bastant en l’impacte de les polítiques públiques en els mal anomenats horts marginals, els quals han perdut més de 43 hectàrees en els darrers 10 anys, sense voluntat per part de l’Ajuntament de trobar solució per a un model d’agricultura d’autoconsum que té unes funcions ambientals importants però sobretot socials” (l’any 2002 més de 1.300 persones gaudien d’un hort particular). D’altra banda també es plantejà que “en les ciutats cal parlar de l’agricultura urbana amb projectes d’horts urbans en solars abandonats com Plantem-nos, que han identificat més de 30 solars buits en una campanya iniciada el 2014.”

També va parlar en Marc Montlló, tècnic al Centre Especial de Treball l’Heura, que va explicar el projecte d’agricultura social i ecològica de la seva entitat, en uns terrenys de l’Ajuntament de Can Bonvilar i que donen feina a una quarantena de persones, la major part de les quals tenen capacitats múltiples. A continuació va parlar la Mónica Vargas, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització, que va fer una anàlisi més a escala superior de com funciona el sistema agroalimentari a nivell mundial, amb els potencials de cara a la sobirania alimentària i els riscs que cal afrontar.

Després de les presentacions es va iniciar un debat sobre com avançar cap a la Sobirania Alimentària. L’argument principal va ser que no s’han de plantejar la producció ecològica i la convencional com a enfrontades perquè és prioritari fer una transició en la qual els productors locals puguin seguir mantenint determinades pràctiques a mesura que s’esdevé un canvi cultural. En aquest sentit, la Mónica Vargas va apuntar que “els tres aspectes més rellevants són aquest canvi cultural, la justícia social entesa des de l’àmbit agrari (retribucions justes, igualtat de gènere, relació entre productors i subcontractats) i sobretot recuperar una política alimentària real ja que, cada cop més, es tendeix a pensar en l’alimentació com a una mercaderia més”.