Xerrada CUP-Terrassa_Ca n'Aurell_2015-04-08

El pasado miércoles 8 de abril, la CUP de Terrassa, en el marc de la campanya Desfilant Terrassa-Teixint Sobiranies que la formació està duent a terme durant les darreres setmanes, va voler debatre entorn a la sobirania alimentària. En aquesta jornada, celebrada al Casal Cívic de Ca n’Aurell, es tractava de veure per una banda quina és la situació de l’accés a la terra a la ciutat, quines alternatives hi ha implantades en termes d’agricultura social, així com aprendre al voltant de la situació general del model agroalimentari.

En primer lloc Roc Padró, membre de Terra Franca i de la CUP de Terrassa, va presentar l’anàlisi de la situació de la ciutat entenent que, en un àmbit metropolità, “l’accés a la terra s’ha d’entendre des d’una perspectiva que no sols inclogui l’àmbit de l’agricultura periurbana professional sinó també els horts municipals i centrant-se bastant en l’impacte de les polítiques públiques en els mal anomenats horts marginals, los que han perdido más de 43 hectáreas en los últimos 10 años, sense voluntat per part de l’Ajuntament de trobar solució per a un model d’agricultura d’autoconsum que té unes funcions ambientals importants però sobretot socials” (en 2002 más de 1.300 personas disfrutaban de un huerto particular). D’altra banda també es plantejà que “en les ciutats cal parlar de l’agricultura urbana amb projectes d’horts urbans en solars abandonats com Plantem-nos, que han identificado más de 30 solares vacíos en una campaña iniciada en 2014. "

También habló Marc Montlló, tècnic al Centre Especial de Treball l’Heura, que va explicar el projecte d’agricultura social i ecològica de la seva entitat, en uns terrenys de l’Ajuntament de Can Bonvilar i que donen feina a una quarantena de persones, la major part de les quals tenen capacitats múltiples. A continuación habló Mónica Vargas, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització, que va fer una anàlisi més a escala superior de com funciona el sistema agroalimentari a nivell mundial, amb els potencials de cara a la sobirania alimentària i els riscs que cal afrontar.

Després de les presentacions es va iniciar un debat sobre com avançar cap a la Sobirania Alimentària. El argumento principal fue que no se han de plantear la producción ecológica y la convencional como enfrentadas porque es prioritario hacer una transición en la que los productores locales puedan seguir manteniendo determinadas prácticas a medida que se;se convierte en un cambio cultural. En este sentido, la Mónica Vargas va apuntar que “els tres aspectes més rellevants són aquest canvi cultural, la justícia social entesa des de l’àmbit agrari (retribucions justes, igualtat de gènere, relació entre productors i subcontractats) i sobretot recuperar una política alimentària real ja que, cada cop més, es tendeix a pensar en l’alimentació com a una mercaderia més”.

Sobre l´autor
Jordi Martí Perito mercantil, con estudios de filología catalana y música. Miembro de la cooperativa Germinal de sus inicios, centra su actividad en la promoción de la agroecología y el consumo consciente y transformador.